Dones dibuixades és un diàleg entre l’ahir i l’avui de la dona com a autora i com a subjecte de l’humorisme gràfic. Un diàleg que s’estableix entre l’obra de Núria Pompeia i la visió i la versió d’aquesta per part de sis autores contemporànies: Flavita Banana, Carla Berrocal, Raquel Gu, Susanna Martín, Paulapé i Ana Belén Rivero. És també un homenatge obligat a la que va ser pionera solitària en l’art de dibuixar la dona, la seva discriminació i els absurds de la vida en general, amb ulls de dona i mirada crítica. I alhora vol ser testimoni de la renovació i la multiplicació de les seves hereves en aquest camp de la creació gràfica. Un diàleg, en fi, en què les vinyetes es converteixen en miralls que reflecteixen una inquietant síntesi de canvi i continuïtat a la nostra societat.
Aquesta exposició va ser un projecte de Pepe Gálvez i Alfons López, coordinat per Raquel Gu, Pepe Gálvez i Alfons López, amb disseny de Muntsa Busquets i Alfons López. L'exposició va ser produïda per Biblioteques de Barcelona. La mostra es va poder veure a la Sala d’exposicions Can Fabra de Barcelona (Biblioteques de Barcelona) del 12 de desembre de 2017 al 4 de febrer de 2018. Posteriorment es va poder visitar al claustre de l’Hemeroteca de la Biblioteca Pública de Lleida, a l’Escola del Treball de Barcelona i també a Hika Ateneo, a Bilbao. Volem expressar el nostre agraïment a tots ells, a les autores i als familiars de Núria Pompeia per haver cedit aquesta exposició que ara es pot veure a Humoristan.
Núria Vilaplana Buixons, més coneguda com a Núria Pompeia, va néixer a Barcelona el 1931. Va treballar en el món editorial com a escriptora, grafista i editora, i també va ser redactora en cap de les revistes Por favor i Saber.
Com a dibuixant d’humor gràfic va col·laborar amb Triunfo (Metamorfosis i La Educación de Palmira), Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista (Cartas a una idiota española), Dunia, El Món, Emakunde, etc., i en la premsa estrangera amb Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. A més a més, va ser autora dels llibres d’humor gràfic següents: Maternasis (Éditions Pierre Tisné, París; Editorial Kairós, Barcelona, 1967), Y fueron felices comiendo perdices... (Editorial Kairós, 1970), Pels segles dels segles (Edicions 62, 1971), La educación de Palmira (Editorial Andorra, 1972), Mujercitas (Editorial Punch, 1975) i Cambios y recambios (Editorial Anagrama, 1983).
Núria Pompeia s’inicià com a humorista gràfica l’any 1967, quan la societat lluitava per alliberar-se de les teranyines culturals del nacionalcatolicisme, entre les quals destacava la clara discriminació social, laboral, econòmica, legal, cultural, etc., de la dona. D’altra banda, l’humorisme gràfic era llavors un terreny creatiu exclusiu dels homes, monopoli que ella va trencar. A més a més, la seva obra es va desenvolupar majoritàriament en un temps en què la llibertat d’expressió limitava amb la censura, els expedients, els judicis, les multes i els tancaments de revistes. Es vivia sota una dictadura, per això cada acudit crític amb els valors imposats era un espai de llibertat que es guanyava, un espai en què ella feia avançar la igualtat de la dona.
Historieta Autor Núria Pompeia Publicació Triunfo 1968
Historieta Autor Paulapé 2017
Fotografia Autor Paulapé 2017
Paulapé
Paula Pérez i de Lanuza (València, 1984) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de València, on també es va especialitzar en animació stop-motion.
Combina la feina com a il·lustradora autònoma amb la coordinació tècnica de l’Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana, perquè creu en el bé comú.
Ha treballat per a Andana, Bromera, Norma, Pikara Magazine, La Repartidora, La Ciutat Invisible i els ajuntaments de València, Godella i Aldaia, entre d’altres.
Carla Berrocal (Madrid, 1983) estudia il·lustració i disseny gràfic. Escriu a la Guía del Cómic ressenyes sobre còmics i col·labora sobre el mateix tema amb el programa radiofònic del Círculo de Bellas Artes. El 2004 Recerca Editorial publica la seva primera obra, de temàtica pulp: Hire, el terrible vampiro samurai, escrita per Daniel Hartwell. El 2005 publica a la mateixa editorial, en col·laboració amb Jason DeGroot, Mad Trio. El 2006 s’editen les seves primeres històries amb guió i dibuix propis, gràcies als monogràfics dirigits per Jorge Iván Argiz a l’editorial Dolmen: Quatroccento.
El 2011 veu la llum la seva primera novel·la gràfica, El Brujo (Edicions de Ponent), i el 2016 la segona, Epigrafías (Libros de Autoengaño). Ha participat en nombroses publicacions com ara Hundlebert Syndrome, Revista Fierro, Quimera, Monográfico i Nobrow, entre d’altres. Coordina l’obra col·lectiva Todas Putas. Los cuentos gráficos (Dibbuks, 2014).
Raquel Garcia Ulldemolins (Barcelona, 1972) és filòloga, traductora i es dedica a la il·lustració i a l’humor gràfic. Col·labora habitualment amb diversos mitjans digitals i de paper, com ara Jot Down, Jot Down Kids, Principia, Núvol o El Salto, i dibuixa l’actualitat en la tertúlia del programa de televisió Els matins de TV3.
És la dibuixant de la Mati, el personatge creat per la divulgadora i matemàtica Clara Grima, al blog de Naukas; il·lustra llibres i cobertes de novel·les, i és autora de diverses obres d’humor gràfic, entre les quals destaca Mamá, papá... no sabéis nada de la vida (Panini Books, 2012) i Estic estupenda! (Angle, 2017), del còmic educatiu Tengo diabetes, ¿te lo cuento? (BalanceLabs, 2014) i dels llibres infantils Dragonario (Ediciones B, 2015), Monstruopedia (Ediciones B, 2016) i Más que mascotas (Ediciones B, 2017). La Raquel també ha col·laborat en obres col·lectives com ara Fins als Borbons! (Angle editorial, 2013), Enjambre (Norma Editorial, 2014) o Gürtel Cómics (fanzín autopublicat, 2017).
Flavia Álvarez-Pedrosa (Oviedo, 1987) és dibuixant, narradora, escriptora i molesta.
Va ser una criatura replicaire, bona estudiant i amant de fer el ridícul, i ha aconseguit fer d’això la seva professió. A cop de vinyeta, humor trist en càpsules quadrades, va publicant en diverses revistes i mitjans de comunicació (S Moda, Orgullo y Satisfacción, Mongolia). El 2017 va publicar els llibres Las Cosas del Querer (Lumen) i Archivos Estelares (¡Caramba!).
Els seus personatges ens parlen de les injustícies assumides, els amors que se’n van, les xarxes que ens dominen, l’absurditat de la vida. El traç, simple i potent, recalca la importància del blanc i negre per accentuar el missatge, part clau de les seves imatges. Actualment té mig milió de seguidors d’una banda, i un quart de milió de l’altra al món virtual.
Ana Belén Rivero (Granada, 1982) és llicenciada en Belles Arts i és màster en Estratègies de Comunicació i Direcció d’Art.
La casualitat va voler que un personatge que va néixer com una broma privada, el personatge de Coño, es fes molt popular a les xarxes socials i aconseguís repercussió mediàtica; això va animar l’autora a autoeditar, via crowdfunding, el que seria el seu primer llibre, Somos pobres en euros pero ricos en pelos de Coño. Dos anys més tard repeteix l’experiència i autopublica el seu segon llibre, Mens sana in corpore... ¡ni tan mal!
En l’actualitat és col·laboradora habitual d’El Jueves, i les seves vinyetes també s’han publicat en altres mitjans, com ara Yorokobu, Divinity, FHM, Mongolia o El Comidista. També ha il·lustrat el llibre de la tuitera Perra de Satán, Kilo arriba kilo abajo.
Susanna Martín (Barcelona, 1976) és llicenciada en Història i graduada en Il·lustració i arts del mur. Alicia en un mundo real és la seva primera novel·la gràfica, amb guió d’Isabel Franc (2010). És autora del còmic Sonrisas de Bombay (2012) i el 2014 repeteix tàndem amb Franc a Sansamba, totes amb Norma Editorial, per a la qual també va coordinar l’antologia de còmic Enjambre (2014). Ha publicat en editorials com ara Elkar, Libros del KO i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en diverses obres i exposicions col·lectives, en fanzins i en mitjans com ara Diagonal, Pikara Magazine, Eldiario.es, Tentacles, El País, Página 12, Diari Ara, La Madeja, Capçalera, Balanzín, FNAC, Tretzevents, Metròpolis o El Salto. El 2016 va realitzar per a UNRWA Euskadi el còmic Gaza Amal,i el 2017, el còmic Tipi-tapa per a la Red Decrecimiento y Buen Vivir. Compagina la feina de dibuixant amb la docència.
