Humor Sexy

La mort de Francisco Franco el 1975 va marcar l’inici del període històric conegut com la Transició, on les estructures polítiques de la dictadura nacional catòlica encapçalada pel general difunt van anar donant pas a les d’una monarquia parlamentària. L’aperturisme governamental progressiu no es va circumscriure a qüestions polítiques o sindicals, sinó que es va anar estenent a altres aspectes que també s’havien reprimit amb mà de ferro durant el període anterior, com ara la sexualitat. En aquest context, va començar una etapa coneguda com el «Destape», caracteritzada per una relaxació progressiva de la censura, que es va traduir en la proliferació d’obres de contingut eròtic, tant en l’àmbit cinematogràfic com a través de les revistes d’humor gràfic.

Entre els editors que van llançar aquesta mena de publicacions figura Ediciones Amaika, empresa vinculada al Grup Godó de Barcelona. Aquest segell va publicar diverses antologies de caràcter eròtic sota la denominació genèrica Humor Sexy, que exemplifiquen la manera d’entendre l’erotisme d’aquells anys, en els quals la dona apareix simplement com a instrument sexual. Les col·laboracions, gairebé sense excepcions, estaven fetes per homes i anaven dirigides a un públic masculí determinat.

Amaika va iniciar aquesta línia el 1976 amb Antología de Humor Sexy, una col·lecció de fascicles col·leccionables de 20 pàgines en blanc i negre amb cobertes a color s’oferia una mostra de l’humor eròtic internacional, amb dibuixos dels catalans Nebot, Manel i Gin, el nord-americà Bob Tupper, l’argentí Mordillo, l’italià Coco, el xilè Vicar o els francesos Lassalvy, Pichard i Hoviv.

Dos anys després, una altra editorial, Norma Editorial, va donar el títol Humor-Sexy a un llibre en rústica de 58 pàgines, en blanc i negre i color, amb cobertes en color, que incloïa obres de Senol i Laasalvy. L’obra d’aquest últim també va ser publicada per Amaika, editorial que va llançar a continuació, amb periodicitat anual, Humor Sexy 1979, Humor Sexy 1980 i Humor Sexy (el 1981, tot i que en aquesta ocasió la data no formava part del títol). Es tractava de quaderns grapats de 52 pàgines en blanc i negre, amb coberta i contracoberta en color. Hi trobem novament autors com Nebot, Manel, Gin, Hoviv o Vicar, a qui es van afegir, a l’últim lliurament, Buxadé i Sappo.

Finalment, el 1982, Amaika va dur als quioscs una col·lecció numerada també anomenada Humor Sexy, composada per quaderns grapats de 64 pàgines en blanc i negre amb cobertes en color. Als onze números que es van publicar s’hi van incloure obres de l’espanyol Ramis juntament amb obres dels estrangers Trosley, David Brown, D. Collins, Dwaine Tinsley, Engleman i, de nou, Lassalvy. Aquests onze números van ser recopilats posteriorment en tres volums retapats. Amb l’esgotament de les fórmules repetitives que s’utilitzaven a la major part de l’humor eròtic publicat i el canvi de gustos dels lectors, aquest tipus de publicacions van acabar desapareixent del mercat.

Principals col·laboradors: David Brown, Jordi Buxadé, Coco, D. Collins, Engleman, Gin, Hoviv, Lassalvy, Manel (Ferrer), Mordillo, Nebot, Pichard, Ramis, Sappo (Manuel Vázquez), Senol, Dwaine Tinsley, Trosley, Bob Tupper, Vicar.